A mitjans deis seixanta, tenir un fill o una filla amb discapacitat intel·lectual era sinònim de reclusió. En aquest context, un grup de pares i mares de Manresa va començar a treballar per constituir un punt de trobada de famílies amb algun membre amb discapacitat intel·lectual. Aquest va ser el germen d'AMPANS, una entitat que naixia el 1965 amb la vocació de donar una dimensió pública i social a les persones amb discapacitat i treballar perquè es poguessin integrar socialment amb normalitat. L'entitat va obrir la seva petita seu al carrer Héroes Manresanos amb la col·laboració de dues monitores. Després, al número 8 del carrer Cintaires, es va engegar la primera aula per a nois i noies.
El 2 de novembre de 1965, AMPANS va presentar els seus estatuts, que van ser aprovats el 27 de maig de 1966
La primera aula del carrer Cintaires va acollir inicialment dos alumnes i es va anomenar Centre de Profunds La Llum. L'entitat va néixer amb modèstia però amb empenta. Aviat es van obrir el menjador del centre La Llum, el 1967 es van fer les primeres colònies d'estiu a Mas Cerverols... D'aquests primers anys destaca el suport de la Junta de Dames, que s'encarregava de fer gestions per obtenir els fons necessaris, tot organitzant sorteigs, rifes, projeccions... El primer president d'AMPANS va ser Joan Calatayud.
El dia 1 de febrer de 1969 va obrir portes, al número 28 del carrer Fonollar, un edifici on es va ubicar I'escola Jeroni de Moragas i, als baixos, uns tallers d'arts gràfiques on es va començar la tasca d'inserir laboralment usuaris de l'entitat.
