presentació

L'increment aparent en la prevalença de TEA en nens, a finals del segle passat es parlava de 20 per cada 10.000 nens i ara s'estima en 1 per cada 100 – 200 (160) nens, suposa un canvi significatiu en la conceptualització del trastorn i dels serveis que han d'oferir-se per promoure el desenvolupament saludable i la inclusió social d'aquests nens i de les seves famílies.

Les característiques nuclears del trastorno -alteracions qualitatives de la comunicació, alteracions qualitatives de la interacció social, repertori d'interessos i activitats restringit, estereotipat i restrictiu de la conducta i alteracions en la integració dels estímuls sensorials - condicionen que, en molts casos, les persones amb TEA mostrin alteracions en el seu comportament que incrementen notablement les seves dificultats per ser, participar, aprendre i treballar en el seu entorn social immediat.

No es coneix a dia d'avui una etiologia comuna; la seva etiologia és multifactorial amb implicacions de factors genètics, ambientals i epigenètics, amb interaccions entre ells molt difícils de desxifrar; tampoc es disposen de marcadors biològics per establir un diagnòstic específic.

També, es reconeix que la presència d'un membre amb TEA afecta seriosament al sistema familiar com un tot; els pares i familiars de les persones amb autisme estan exposats a múltiples reptes que tenen un fort impacte en el nucli familiar (emocional, econòmic i social).

Les alteracions de la conducta que presenten els nens, adolescents, joves i adults, trastorns de l'espectre autista, són un fet que preocupa als pares, als cuidadors als educadors, als mestres, als professionals, a les administracions públiques i a la societat en general.

Alguns autors suggereixen que adults amb autisme poden presentar nivells d'ansietat tres vegades superiors que aquells sense autisme. Fins i tot, s'ha comparat les conductes ritualistes i repetitives, normalment associades a l'autisme, amb desordres d'ansietat obsessiu-compulsius. Aquests símptomes d'ansietat, interpretats com a "problemes de conducta", poden interferir les interaccions socials i educatives.

Com ja hem assenyalat anteriorment, un pobre funcionament social és un dels "segells" del trastorn de l'espectre autista. I els dèficits d'habilitats socials incrementen la probabilitat de conseqüències negatives posteriors tals com: rebuig de companys, aïllament social, resultats acadèmics limitats, delinqüència, ocupació marginal en l'edat adulta i problemes de salut mental.

Les intervencions psicosocials basades en l'evidència, com la teràpia conductual, i que s'han de combinar amb mesures més generals com poden ser els canvis en l'entorn físic, social i actitudinal, poden tenir un impacte positiu en la qualitat de vida i el benestar de la persona.

Els especialistes que participaran al congrés ens proposen, des de l'evidència, abordar els problemes de la conducta a partir de canvis a l'educació, en l'abordatge terapèutic, en el suport a les famílies i en el compromís dels contextos socials comunitaris.

Aquest quart Congrés segueix la línia estratègica conjunta entre la Fundació Althaia i la Fundació Ampans, en traslladar el coneixement als professionals i com a complement imprescindible al Curs de Postgrau sobre Salut Mental i Alteracions de la Conducta en persones amb discapacitat intel·lectual, i al treball en xarxa mitjançant la gestió de serveis i suports a les persones que presenten alteracions de la conducta.

tvw497agsj